MIREM EL FUTUR

   Ahir vaig tancar la porta del taller, la vaig tancar, per no torna-la a obrir, va ser una sensació estranya, de tristesa i una pena molt gran, molts records en van venir al cap, molts noms, molts moments viscuts, va ser un instant que em costarà d'oblidar.
   Tot i la pena del moment vull pensar que, allò nomès era un espai, quatre parets buides sense vida, i que un cop tancada la porta continuaré estant allà, amb tots aquells records, tots aquells moments i sobretot totes aquelles idees, projectes que estan dins del meu cap i que m'agradaria molt compartir amb vosaltres, no ser com, ni quan, però aquí estaré.

   Fins aviat.....
Eva



      Pd. No vull deixar de recordar a qui va fer possible tot això, la Pepita, la Chelo,i la Mercè (la meva mare) que  l'any 1981 van engegar aquest projecta,a la Laia, la meva ajudanta inseparable, que els nou anys va entrar i no va voler marxar.
  
   I un record molt especial a qui durant tots aquests anys ens va portar tots els números,
 el meu "comptable", el meu pare, el Joan, que ens va deixar aquest setembre.
       Gràcies pare!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada